dimecres, 7 de març de 2012

"El mensaje que llegó en una botella" de Jussi Adler-Olsen


Era la tercera mañana, y el olor a brea y algas empezaba a pegarse a la ropa. Bajo el suelo de la caseta para los botes, el agua, grumosa de hielo, se mecía al golpear los postes de sustentación, evocando recuerdos de tiempos mejores.
Levantó el torso del lecho de periódicos viejos y se incorporó para poder vislumbrar el rostro de su hermano pequeño, que incluso dormido parecía atormentado y aterido de frío.
Dentro de poco despertaría y miraría confuso a su alrededor. Sentiría las correas de cuero que apretaban sus muñecas y su cintura. Oiría el ruido de la cadena que lo tenía amarrado. Observaría la ventisca y la luz abriéndose paso entre las tablas embreadas. Y después se pondría a rezar.
La desesperación asomó un sinfín de veces a los ojos de su hermano. Una y otra vez...

El mensaje que llegó en una botella, Jussi Adler-Olsen, Maeva, 2012. ISBN. 9788415120834

Una excel·lent novel·la d'intriga amb un dels equips d'investigació més originals, divertits i imprevisibles que es poden trobar a les llibreries; el policia Carl Mork i els seus assistents Assad i Rose. Casos mai aclarits, nens desapareguts, molts silencis.

Una molt bona novel·la que ens farà rossegar els dits de nervis.


divendres, 2 de març de 2012

I el llibre del mes és...


La tieta Mame, Patrick Dennis, Quaderns Crema, 2011
La tía Mame, Patrick Dennis, Acantilado, 2011

Si recordo la tieta Mame com l'enlluernadora papallona que era el 1929, m'adono que devia estar aterrida davant la perspectiva d'haver d'educar un noi de deu anys que li era totalment desconegut, com jo ho vaig estar quan per primer cop vaig aterrar, espantat i astorat, enmig de l'esplendor oriental del seu apartament de la plaça Beekman. Però la tieta Mame no era de la mena de persones que es donen per vençudes. La meva tieta tenia aquella valentia del "vinga, som-hi, els hem de guanyar" d'una noia escolta sortida d'un bar clandestí. I tot i que les seves idees sobre com calia educar un noi haurien pogut ésser considerades un pèl heterodoxes, com de fet ho eren les seves idees sobre qualsevol altra cosa, el sistema excepcional de la tieta mame donà, d'una manera fortuïta, prou bons resultats.

Una tendre, irònica i molt divertida història sobre una tieta, el seu nebot i trenta anys de convivència. Somriures, rialles, personatges inoblidable, la fascinant recreació dels mítics anys 20 i un mític personatge central que acabarà fent-nos desitjar tenir una tieta com aquesta per als moments difícils.

Patrick Dennis