dissabte, 21 de gener de 2012

Crims.cat, una nova col·lecció de novel·la criminal en català

Una de les bones notícies de la nova temporada literaria.

L'editorial Alrevés ens presenta Crims.cat, una nova col·lecció de novel·la criminal en català que combini autors de casa amb estrangers de ressó i prestigi.


I comencem amb els insignes Andreu Martín i Agustí Vehí.

Història de mort, Andreu Martín.

Tot va comencçar amb aquella visita al psiquiatre, aquell home sàdic. Perquè ella neceessitava desfer-se de l'esgarrifós fantasma del seu marit que la perseguia aterridorament i, un cop mort, tornava a fer-li present tothora aquell passat anihilador que li calia oblidar. Un bon pretext que a mida que va avançant la narració ens aboca cap a un seguit d'esdeveniments que es precitipen un rere l'altre.

D'aquesta manera, Andreu Martín ens delecta magistralment amb una novel·la ben experimental, terrorifica en diríem, que juga amb elements diversos, amb pluralitat de veus, contrapunts i salts temporals que ens acosta al terreny dels fenòmens paranormals per plantejar una història de bojos. Una història - de ben segur - no apta per ser llegida en hores nocturnes.

Torn de nit, Agustí Vehí

La petició d'un informe a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde  de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l'engranatge del torn de nit del cos policial d'aquesta vila de l'Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d'una setmana, nit rere nit, s'entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.

Si ho voleu viure, llegiu Torn de nit, tot un vodevil negre-policial a l'empordanesa.

Una prometedora col·lecció que continuara amb títols de Màrio Zambujal i Flavio Soringa i que ens convida a participar en assasinats, xantatges, falses coartades, autòpsies forenses, torns de nit de la policia i moltes coses més des de la comoditat de la nostra llar.

Ja a les llibreries i, esperem, durant molt anys.

dijous, 12 de gener de 2012

"La juguetería errante" de Edmund Crispin


1. EL EPISODIO DEL POETA FISGÓN


Richard Cadogan sacó su revólver, apuntó con cuidado y apretó el gatillo. La explosión rasgó el silencio del pequeño jardín y, como las ondas concéntricas que van haciéndose cada vez más grandes cuando una piedra cae en el agua, generó alarmas y perturbaciones de intensidad progresivamente menor a lo largo de todo el barrio de St. John's Wood. De los árboles cenicientos, con sus hojas pardas y doradas en el atardecer otoñal, se elevaron bandadas de pájaros asustados. En la distancia, un perro comenzó a aullar. Richard Cadogan se acercó lentamente a la diana y la escudriñó con gesto resignado. No había ni rastro de marca de ningún tipo.
- He fallado - dijo pensativamente -. Extraordinario.

La jugueteria errante, Edmund Crispin, ed. Impedimenta, 2011

Així comença una de les novel·les més divertides que es poden trobar actualment a la llibreria. Un crim impossible, dos detectius aficionats, un munt de sospitosos, persecucions absurdes, teories delirants, jeanaustenians borratxos, bòlids vermells, estudiants universitaris, pistes en forma de poema, una jogueteria que canvia de lloc, diàlegs enginyosos i personatges estrambòtics.

Un clàssic de la novel·la de detectius anglesa ón caminen de la mà i on es deixa entreveure (ja sigui mirant al passat o al futur) a Woodhouse, Stella Gibbons, les pel·lícules de la Ealing, Patricia Highmisth, Agatha Christie, Jerome K. Jerome, Evelyn Waugh i molts més. I presentada amb l'habitual gust i dedicació dels amics de l'editorial Impedimenta.

Una novel·la molt divertida que ha entusiasmat a aquest llibreter.



dilluns, 9 de gener de 2012

"L'acabadora" de Michela Murgia.


Fillus de anima.
És així com en diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d'una dona i de l'esterelitat d'una altra. Maria Listru, fruit tardà de l'ànima de Bonaria Urrai, era filla d'aquest segon part.
Quan la vella es va atura sota el llimoner a parlar amb la seva mare, Anna Teresa Listru, la Maria tenia sis anys i era l'error després de tres encerts. Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fen un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d'una doneta.

L'acabadora, Michela Murgia, ed. Proa
La acabadora, Michela Murgia, ed. Salamandra

La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l'interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya, que -com tantes illes- ha aconseguit preservar antigues tradicions. Entre aquestes tradicions hi ha l'art secret de la modista, que és l'ofici d'acabadora, la que ajuda a morir.

Un gran debut literari. El retrat de dues dones que configuren el retrat de tot un poble i una época.

El llibre recomanat del mes per les llibreries de Bestiari.

dilluns, 2 de gener de 2012

"A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar" d'Elizabeth Smart


Que estàtica que s'ha tornat la vida, i que impossiblement llargues, les hores. Quan seiem a l'herba d'or del penya-segat, el sol que ens toca a tots dos insisteix en una solució que nosaltres busquem en va, però la seva urgència se'ns fa insuportable. Jo no havia estat mai enamorada de la mort, ni havia sentit mai agraïment perquè les roques de més avall em podiem prometre una mort certa. Però ara la idea de morir amb violència es converteix en un acte aureolat d'una melancolia atractiva, i es desplega davant meu plena d'afalacs. Perquè no hi ha bellesa en la negació de l'amor, si no és, potser, amb la mort, i quin és el camí que porta a l'amor?

A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar, Elizabeth Smart, Viena
En Grand Central Station me senté y lloré, Elizabeth Smart, Periférica

La primera recomanació de l'any; la història d'una passió portada al límit. L'extraordinari retrat de la passió que  la jove escriptora canadenca Elizabeth Smart va tenir pel poeta anglès George Baker, un home casat del qual ella es va enamorar a través del seus versos, sense conèixer-lo personalment. Després de mantenir una relació per carta, va convertir-se en la seva amant i en mare de tres fills seus.

Plena d'imatges originals, amb un llenguatge viu i ric, extranyament addictiva. Una gran llibre.