dijous, 7 de juny de 2012

Caía ceniza del cielo.

Una frase que és la porta d'entrada a una gran trilogia de fantasia i que ve de la mà de Brandon Sanderson, un dels grans renovadors del gènere.



Durante mil años han caído las cenizas y nada florece. Durante mil años, los skaa han sido esclavizados y viven sumidos en un miedo inevitable. Durante mil años, el Lord Legislador reina con un poder absoluto gracias al terror y a su divina invencibilidad. Le ayudan los "obligadores" y los "inquisidores" junto a la poderosa magia de la "alomancia" que reside en los nobles. Algunos, sólo algunos, son capaces de "quemar" metales que han tragado y que les otorgan poderes sobrenaturales. Diferentes metales, actuando a pares, otorgan poderes distintos. Pero los nobles, demasiado a menudo, han tenido trato sexual con jóvenes skaa y, aunque la ley lo prohíbe, alguno de sus bastardos ha sobrevivido. Y han heredado los poderes alománticos. Los "brumosos" tienen sólo uno de esos poderes, pero los "nacidos de la bruma" son capaces de dominarlos todos.

Ahora, Kelsier, el "superviviente", el único que ha logrado huir de los Pozos de la Ascensión, ha encontrado a Vin, una pobre chica skaa con mucha suerte... Tal vez los dos unidos a la rebelión que los skaa intentan desde hace mil años puedan cambiar el mundo y la atroz dominación del Lord Inquisidor.



Una trilogia vibrant, addictiva, ràpida, de personatges complexos, d'acció trepidant, plena d'humor i un meravellós món fantàstic.



dissabte, 2 de juny de 2012

"Atrapat" d'Oliver Jeffers



Atrapat, Oliver Jeffers, Andana, 2012


Àlbum il·lustrat sobre un nen i el seu estel que està atrapat en un arbre. Com el podra baixar? Doncs una sabata per baixar l'estel, l'altre sabata per baixar la primera, un gat per baixar l'altre sabata i així fins... Amb aquesta petita anècdota comença un divertidissim conte sobre la persistència i no deixar-se vençer per les adversitats.

Inclou aparició especial de sabates, escales, gats, carters, bombers i balenes.




Prohibit deixar-ho perdre.

dimarts, 29 de maig de 2012

Presentació del llibre "300 unicorns"


Us convidem a la presentació del llibre


300 unicorns de Joan Fontanals i Orpí, ed. El Cep i la Nansa

que farem a la sala de socis de l'Ateneu Igualadí el dia 1 de juny a les 19:30 hores.

300 Unicorns és un conjunt de micro relats, aparentment eròtics, lascius, bruts, íntims, atrevits, insolents, orgàsmics que corrompen la lectura d'una forma despietada, sense embuts, sorprenentment i atraient.

Es tracta d'una lectura dinàmica, breu, madura, amb un deix d'innocència adàmica, una lectura que t'atrapa i et sedueix per la seva temàtica i per l'acurat tractament i tria de les paraules. També per l'excitant visió del seu contingut que, al final, fa un gir sorprenent, provocant el somriure o l'admiració.

En Joan Fontanals ha creat un nou llenguatge literari innovador, immediat, que de seguida te'l fas propi. Una literatura pensada, a priori, per se difosa en xarxes socials; una literatura que va creixent, aparentment sense normes, amb un único objectiu: demostrar que qualsevol aspecte de la quotidianitat pot tenir un component eròtic i complaent.

Amb la presència de l'autor
Presenta l'acte l'escriptor igualadí, Pep Elias

Entrada lliure

dissabte, 26 de maig de 2012

"Amb una mà al davant i l'altra al darrere" d'Alan Bennet

Havien desvalisat els Ransome. "Robat", va dir la Sra. Ransome. "Desvalisat" va corregir-la el Sr. Ransome. Les residències es desvalisen, a les persones se les robava. El senyor Ransome era advocat de professió i creia que les paraules eren importants. Encara que "desvalisar" no era tampoc la paraula escaient. Els desvalisadors seleccionen; trien; s'enduen un article i en passen per alt els altres. Hi ha un límit en el que es poden endur els desvalisadors: rara vegada s'enduen butaques, per exemple, i encara menys sofàs. Aquests desvalisadors, sí. S'ho havien endut tot.

Així comença Amb una mà al davant i l'altra al darrere d'Alan Bennet (ed. Empúries), una divertidíssima i càustica comèdia sobre un matrimoni que es tolerava que començarà a descobrir els petits plaers i els petits detalls de la vida quotidiana.

Amb una mà al davant i l'altra al darrere, Alan Bennet, Empúries, 2012

dimecres, 7 de març de 2012

"El mensaje que llegó en una botella" de Jussi Adler-Olsen


Era la tercera mañana, y el olor a brea y algas empezaba a pegarse a la ropa. Bajo el suelo de la caseta para los botes, el agua, grumosa de hielo, se mecía al golpear los postes de sustentación, evocando recuerdos de tiempos mejores.
Levantó el torso del lecho de periódicos viejos y se incorporó para poder vislumbrar el rostro de su hermano pequeño, que incluso dormido parecía atormentado y aterido de frío.
Dentro de poco despertaría y miraría confuso a su alrededor. Sentiría las correas de cuero que apretaban sus muñecas y su cintura. Oiría el ruido de la cadena que lo tenía amarrado. Observaría la ventisca y la luz abriéndose paso entre las tablas embreadas. Y después se pondría a rezar.
La desesperación asomó un sinfín de veces a los ojos de su hermano. Una y otra vez...

El mensaje que llegó en una botella, Jussi Adler-Olsen, Maeva, 2012. ISBN. 9788415120834

Una excel·lent novel·la d'intriga amb un dels equips d'investigació més originals, divertits i imprevisibles que es poden trobar a les llibreries; el policia Carl Mork i els seus assistents Assad i Rose. Casos mai aclarits, nens desapareguts, molts silencis.

Una molt bona novel·la que ens farà rossegar els dits de nervis.


divendres, 2 de març de 2012

I el llibre del mes és...


La tieta Mame, Patrick Dennis, Quaderns Crema, 2011
La tía Mame, Patrick Dennis, Acantilado, 2011

Si recordo la tieta Mame com l'enlluernadora papallona que era el 1929, m'adono que devia estar aterrida davant la perspectiva d'haver d'educar un noi de deu anys que li era totalment desconegut, com jo ho vaig estar quan per primer cop vaig aterrar, espantat i astorat, enmig de l'esplendor oriental del seu apartament de la plaça Beekman. Però la tieta Mame no era de la mena de persones que es donen per vençudes. La meva tieta tenia aquella valentia del "vinga, som-hi, els hem de guanyar" d'una noia escolta sortida d'un bar clandestí. I tot i que les seves idees sobre com calia educar un noi haurien pogut ésser considerades un pèl heterodoxes, com de fet ho eren les seves idees sobre qualsevol altra cosa, el sistema excepcional de la tieta mame donà, d'una manera fortuïta, prou bons resultats.

Una tendre, irònica i molt divertida història sobre una tieta, el seu nebot i trenta anys de convivència. Somriures, rialles, personatges inoblidable, la fascinant recreació dels mítics anys 20 i un mític personatge central que acabarà fent-nos desitjar tenir una tieta com aquesta per als moments difícils.

Patrick Dennis

dissabte, 4 de febrer de 2012

"Gata blanca" de Holly Black


1


Me despierto descalzo sobre frías tejas de pizarra. Miro vertiginosamente hacia abajo. Trago una bocanada de aire gélido.
Sobre mi cabeza, estrellas. Abajo, la estatua de bronce del coronel Wallingford me informa de que estoy observando el pario desde el punto más alto de Smythe Hall, mi residencia.
No recuerdo haber subido por la escalera que conduce al tejado. Ni siquiera sé cómo se llega al lugar donde ahora me encuentro, lo cual es un problema porque en algún momento tendré que bajar, a ser posible de una manera que no implique la muerte.

Gata blanca, Holly Black, Plaza y Janés, 2011

Una de les millors novel·les juvenils que és van publicar l'any passat i que va passar desapercebuda pel gran públic. Diferent i original barreja de mafiosos, embaucadors, timadors i màgia negra. Cassel, un noi de setze anys, inteligent i una mica solitari. Amb el record constant de la mort de la seva millor amiga. Membre d'una família de mags que es dediquen a negocis terbols en un món on la magia és ilegal. El tacte d'unes mans que trenquen osssos o treuen la vida.


Holly Black és molt bona i ho demostra amb una novel·la vibrant, divertida, enganxosa, diferent i original. Demostra que en el gènere juvenil no està tot dit.

dimecres, 1 de febrer de 2012

"Jo he servit el rei d'Anglaterra" de Bohumil Hrabal


1. UN GOT DE GROSELLA


Escolteu bé el que us explicaré ara.
Amb prou feines havia arribat a l'hostal Praga Ciutat Daurada que el patró em va estirar l'orella esquerra dient: Seràs el mosso del restaurant, estesos? Recorda, no has vist res, no has sentit res! Repeteix-ho! Així, doncs, vaig repetir que en aquell restaurant no havia vist res ni sentit res. Llavors el patró em va estirar l'orella dreta: Però grava't a la memòria que ho has de veure tot i sentir tot. Repeteix-ho! Sorprès, vaig repetir que ho veuria tot i ho sentiria tot. Així vaig començar.

Jo he servit el rei d'Anglaterra, Bohumil Hrabal, ed. Proa, 2011
Yo serví al rey de Inglaterra, Bohumil Hrabal, ed. Galaxia Gutenberg, 2011

Una excel·lent novel·la, un llarg i esplèndid monòleg ple de candor i amoralitat sobre la grandesa i la decadència. Jan Dite és un cambrer d'un cafè de Praga disposat a tot per fer-se milionari. A partir d'aquesta anècdota, Hrabal ens porta de viatge per la Bohèmia dels anys vint, per l'ocupació alemanya i comunista, en un relat d'estirp rabelasià, ple d'escenes hilarants. La guerra, la manipulació, la corrupció del poder, la història, el col·laboracionisme i d'altres temes que acaben configurant una brillant reflexió sobre la condició humana.

Llibre recomanat del mes a les llibreries de Bestiari.

dissabte, 21 de gener de 2012

Crims.cat, una nova col·lecció de novel·la criminal en català

Una de les bones notícies de la nova temporada literaria.

L'editorial Alrevés ens presenta Crims.cat, una nova col·lecció de novel·la criminal en català que combini autors de casa amb estrangers de ressó i prestigi.


I comencem amb els insignes Andreu Martín i Agustí Vehí.

Història de mort, Andreu Martín.

Tot va comencçar amb aquella visita al psiquiatre, aquell home sàdic. Perquè ella neceessitava desfer-se de l'esgarrifós fantasma del seu marit que la perseguia aterridorament i, un cop mort, tornava a fer-li present tothora aquell passat anihilador que li calia oblidar. Un bon pretext que a mida que va avançant la narració ens aboca cap a un seguit d'esdeveniments que es precitipen un rere l'altre.

D'aquesta manera, Andreu Martín ens delecta magistralment amb una novel·la ben experimental, terrorifica en diríem, que juga amb elements diversos, amb pluralitat de veus, contrapunts i salts temporals que ens acosta al terreny dels fenòmens paranormals per plantejar una història de bojos. Una història - de ben segur - no apta per ser llegida en hores nocturnes.

Torn de nit, Agustí Vehí

La petició d'un informe a càrrec de l'excel·lentíssim alcalde  de Vilaclara és el tret de sortida que posa en marxa l'engranatge del torn de nit del cos policial d'aquesta vila de l'Empordà: un seguiment nocturn ple de tasques que, en el decurs d'una setmana, nit rere nit, s'entrellacen entre si, trencant la tranquil·litat de la població i posant-la potes enlaire; tot un retrat de les vicissituds de la vida nocturna policial, amb persecucions, anècdotes hilarants ratllant el surrealisme i uns personatges humans, extremadament humans.

Si ho voleu viure, llegiu Torn de nit, tot un vodevil negre-policial a l'empordanesa.

Una prometedora col·lecció que continuara amb títols de Màrio Zambujal i Flavio Soringa i que ens convida a participar en assasinats, xantatges, falses coartades, autòpsies forenses, torns de nit de la policia i moltes coses més des de la comoditat de la nostra llar.

Ja a les llibreries i, esperem, durant molt anys.

dijous, 12 de gener de 2012

"La juguetería errante" de Edmund Crispin


1. EL EPISODIO DEL POETA FISGÓN


Richard Cadogan sacó su revólver, apuntó con cuidado y apretó el gatillo. La explosión rasgó el silencio del pequeño jardín y, como las ondas concéntricas que van haciéndose cada vez más grandes cuando una piedra cae en el agua, generó alarmas y perturbaciones de intensidad progresivamente menor a lo largo de todo el barrio de St. John's Wood. De los árboles cenicientos, con sus hojas pardas y doradas en el atardecer otoñal, se elevaron bandadas de pájaros asustados. En la distancia, un perro comenzó a aullar. Richard Cadogan se acercó lentamente a la diana y la escudriñó con gesto resignado. No había ni rastro de marca de ningún tipo.
- He fallado - dijo pensativamente -. Extraordinario.

La jugueteria errante, Edmund Crispin, ed. Impedimenta, 2011

Així comença una de les novel·les més divertides que es poden trobar actualment a la llibreria. Un crim impossible, dos detectius aficionats, un munt de sospitosos, persecucions absurdes, teories delirants, jeanaustenians borratxos, bòlids vermells, estudiants universitaris, pistes en forma de poema, una jogueteria que canvia de lloc, diàlegs enginyosos i personatges estrambòtics.

Un clàssic de la novel·la de detectius anglesa ón caminen de la mà i on es deixa entreveure (ja sigui mirant al passat o al futur) a Woodhouse, Stella Gibbons, les pel·lícules de la Ealing, Patricia Highmisth, Agatha Christie, Jerome K. Jerome, Evelyn Waugh i molts més. I presentada amb l'habitual gust i dedicació dels amics de l'editorial Impedimenta.

Una novel·la molt divertida que ha entusiasmat a aquest llibreter.



dilluns, 9 de gener de 2012

"L'acabadora" de Michela Murgia.


Fillus de anima.
És així com en diuen, dels nens nascuts dues vegades, de la pobresa d'una dona i de l'esterelitat d'una altra. Maria Listru, fruit tardà de l'ànima de Bonaria Urrai, era filla d'aquest segon part.
Quan la vella es va atura sota el llimoner a parlar amb la seva mare, Anna Teresa Listru, la Maria tenia sis anys i era l'error després de tres encerts. Les seves germanes ja eren unes senyoretes i ella jugava tota sola per terra, fen un pastís de fang pastat amb formigues vives, amb la cura d'una doneta.

L'acabadora, Michela Murgia, ed. Proa
La acabadora, Michela Murgia, ed. Salamandra

La Maria Listru té sis anys, tres germanes grans i una mare pobra i viuda. Viu en un poble de l'interior de Sardenya, durant els anys cinquanta. La modista del poble és una viuda sense fills que no es va arribar a casar mai. Entre la nena i la modista es teixeix un singular vincle maternofilial, només possible en una cultura com la de Sardenya, que -com tantes illes- ha aconseguit preservar antigues tradicions. Entre aquestes tradicions hi ha l'art secret de la modista, que és l'ofici d'acabadora, la que ajuda a morir.

Un gran debut literari. El retrat de dues dones que configuren el retrat de tot un poble i una época.

El llibre recomanat del mes per les llibreries de Bestiari.

dilluns, 2 de gener de 2012

"A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar" d'Elizabeth Smart


Que estàtica que s'ha tornat la vida, i que impossiblement llargues, les hores. Quan seiem a l'herba d'or del penya-segat, el sol que ens toca a tots dos insisteix en una solució que nosaltres busquem en va, però la seva urgència se'ns fa insuportable. Jo no havia estat mai enamorada de la mort, ni havia sentit mai agraïment perquè les roques de més avall em podiem prometre una mort certa. Però ara la idea de morir amb violència es converteix en un acte aureolat d'una melancolia atractiva, i es desplega davant meu plena d'afalacs. Perquè no hi ha bellesa en la negació de l'amor, si no és, potser, amb la mort, i quin és el camí que porta a l'amor?

A Grand Central Station em vaig asseure i vaig plorar, Elizabeth Smart, Viena
En Grand Central Station me senté y lloré, Elizabeth Smart, Periférica

La primera recomanació de l'any; la història d'una passió portada al límit. L'extraordinari retrat de la passió que  la jove escriptora canadenca Elizabeth Smart va tenir pel poeta anglès George Baker, un home casat del qual ella es va enamorar a través del seus versos, sense conèixer-lo personalment. Després de mantenir una relació per carta, va convertir-se en la seva amant i en mare de tres fills seus.

Plena d'imatges originals, amb un llenguatge viu i ric, extranyament addictiva. Una gran llibre.